Diuen que si tanquem els ulls molt fort, molt fort, molt fort, i pensem en allò que desitgem realment amb el cor, es pot fer realitat. Si a més aquest somni es compartit per 50 persones, resulta ser el paradís. Doncs aquest cap de setmana passat, hi hem estat, caminat, conviscut, jugat , menjat (si no fos pel ressopó!!!), dormit (alguns més que d’altres)...
Hem viscut la TRAG!!!
Segons deia en John Lennon: “La vida es allò que ens succeeix mentre intentem fer plans per viure”. Sobre tot hem aprés a no posar-nos tants límits, de no fer tant de cas del que diran i buscar fer realitats els nostres somnis. Veure les coses de punts de vista diferents, per tenir més on escollir i trobar el camí més fàcil per fer les coses. També els nostres fills ens han tornat a ensenyar com es juga, com es treballa en grup i com l’esforç per arribar mereix la pena.
 |
| Ja som aquí!!! |
 |
| Ajudeu-nos!!! |
terra. Presentacions d’una i altra banda i de seguida ens veiem avocats a buscar un lloc a les muntanyes per amagar-los i que la Guàrdia del Virrei no els trobi. Tirem cap al camí dels Calaixos de l’Ereldo, tot pujant a la Serra de Llena i admirant a banda i banda les meravelloses vistes que ens ofereix. Descobrim les coves, un bon lloc però només per als més intrèpids. Ja ho tenim tot preparat, només falta anar a dinar i reprendre forces que el dia serà molt llarg.
 |
| Hem fet el cim!!! |
A la tarda una mica de repòs i ens fiquem a fer els tallers, uns fent el cartell de Sant Jordi i els altres fem el record de la TRAG. Inspiració, coordinació i moltes ganes, i en un tres i no res queden fets. En acabar, pa amb xocolata per berenar i tornen els bandolers per tal de gestar el pla perfecte per derrotar a la Guàrdia del Virrei, amb l’ajut dels més petits. Encara ens queda una bona estona per fer més gran la coneixença, mentre ens ensenyen a jugar al Matalurri, al Pistoler, al Tot s’hi val..... Acabem baldats, però amb un somriure increïble als llavis que perdurarà tota l’estada.
A la nit sopeta, amanida catalana i un iogurt. En acabar, tots cap al bosc a preparar l’emboscada, mentre els petits fan d’esquer i condueixen a la Guàrdia per tot el poble fen creure que volen delatar als bandolers que són amagats al bosc. Finalment queden atrapats i el poble queda alliberat pels bandolers, mentre la terra passa a ser ..... de qui la treballa!!!!!. Sembla que el Virrei s’ha assabentat de tot i ens envia una forta tempesta, de la que veiem els llamps i escoltem cada vegada més fort els trons. Arribem de nou al poble i tothom a dormir, encara que uns pocs encara tenim forces per conspirar contra el son i el cansament, tot enganyant el cap dient que l’estomac es buit.
 |
| Un mural fet per tots. |
Diumenge al matí comença amb un bon esmorzar i cremant les calories en el Bon Dia. Més tard ens preparem per la celebració tot fent uns tallers de reflexió on vam aprendre a donar de veure a una formiga molt petita que ballava amb els ulls tancats. O bé era una super-formiga que donava gots d’aigua a qui es movia al so de la música!!! No, segur que era la música que sents dins el got ple de formigues. Tant se val, tothom te raó, perquè pensem les coses i les visualitzem de formes diferents, perquè ens ajudem i compartim els problemes i som capaços de fer coses increïbles si ens donen una mica de confiança, sense importar el que diguin.... i tot per aconseguir allò que realment somiem.
La celebració es el punt culminant i més àlgid de reflexió, donant a conèixer públicament o no allò que ens lliga per no fer realment el que dessitgem fer.
Ens reunim tots per dinar i compartir una estona més. En acabar, mentre uns juguen aprofitant el solet, a taula un cafetó mentre fèiem petar la xerrada. Com a punt final, l’Hora dels Adéus, fent rotllana i acomiadant-nos de tots i de tot fins el proper any, que esperem que sigui, tal i com diu la cançó, més gran i amb més força!!!!