Celebració del Pessebre 2015

La Festa del Pas 2015

Ja fa un mes vam reprendre tots plegats una nova ronda solar al nostre Cau. Amb il·lusió renovada, amb nou esperit, amb nou lema, amb nous companys i companyes, amb els mateixos de sempre, amb tots vosaltres que heu format i formeu el nostre/vostre CAU.

Aquest any no ens ha plogut....., ni ha fet vent....., ni fred..... Ha sigut una bona rebuda per tots aquells que han canviat de camisa, deixant un peu enrere però avançant amb seguretat l'altre cap endavant. També pels qui per primer cop s'apropen a formar part de qualsevol de les branques, segur que ja us sentiu entre amics. Ben retrobats Castorets!!!!

Està molt bé, està molt bé, està molt bé.!!

Està molt bé, està molt bé, està molt bé.!!

Està molt bé, està molt bé, està molt bé.!!

D’aquesta idea participo jo també.!!

Uuuuuuhhhhhhh!!!!     Uuuuuuhhhhhhh!!!!

Des de la branca de Pares i Mares, només donar les gràcies a tots per tot allò que ens seguiu ensenyant, sobre tot dels més menuts, i l'alegria que seguirem compartint amb vosaltres. 

TRAG a Vilanova de Prades

Diuen que si tanquem els ulls molt fort, molt fort, molt fort, i pensem en allò que desitgem realment amb el cor, es pot fer realitat. Si a més aquest somni es compartit per 50 persones, resulta ser el paradís. Doncs aquest cap de setmana passat, hi hem estat, caminat, conviscut, jugat , menjat (si no fos pel ressopó!!!), dormit (alguns més que d’altres)... 

                                                          Hem viscut la TRAG!!!

Segons deia en John Lennon: “La vida es allò que ens succeeix mentre intentem fer plans per viure”. Sobre tot hem aprés a no posar-nos tants límits, de no fer tant de cas del que diran i buscar fer realitats els nostres somnis. Veure les coses de punts de vista diferents, per tenir més on escollir i trobar el camí més fàcil per fer les coses. També els nostres fills ens han tornat a ensenyar com es juga, com es treballa en grup i com l’esforç per arribar mereix la pena.

Dissabte al matí ens vam trobar amb la filla de l’alcalde, que ens va donar la benvinguda i ens va recordar perquè aviem arribat, i tota la carta d’en Serrallonga.  Al cap d’una estona ens vam  veure envoltats de bandolers, afegint-nos a la causa per aconseguir els drets de la 

Ja som aquí!!!

Ajudeu-nos!!!

terra. Presentacions d’una i altra banda i de seguida ens veiem avocats a buscar un lloc a les muntanyes per amagar-los i que la Guàrdia del Virrei no els trobi. Tirem cap al camí dels Calaixos de l’Ereldo, tot pujant a la Serra de Llena i admirant a banda i banda les meravelloses vistes que ens ofereix. Descobrim les coves, un bon lloc però només per als més intrèpids. Ja ho tenim tot preparat, només falta anar a dinar i reprendre forces que el dia serà molt llarg.

Hem fet el cim!!!

A la tarda una mica de repòs i ens fiquem a fer els tallers, uns fent el cartell de Sant Jordi i els altres fem el record de la TRAG. Inspiració, coordinació i moltes ganes, i en un tres i no res queden fets. En acabar, pa amb xocolata per berenar i tornen els bandolers per tal de gestar el pla perfecte per derrotar a la Guàrdia del Virrei, amb l’ajut dels més petits. Encara ens queda una bona estona per fer més gran la coneixença, mentre ens ensenyen a jugar al Matalurri, al Pistoler, al Tot s’hi val..... Acabem baldats, però amb un somriure increïble als llavis que perdurarà tota l’estada. 

A la nit sopeta, amanida catalana i un iogurt. En acabar, tots cap al bosc a preparar l’emboscada, mentre els petits fan d’esquer i condueixen a la Guàrdia per tot el poble fen creure que volen delatar als bandolers que són amagats al bosc. Finalment queden atrapats i el poble queda alliberat pels bandolers, mentre la terra passa a ser ..... de qui la treballa!!!!!. Sembla que el Virrei s’ha assabentat de tot i ens envia una forta tempesta, de la que veiem els llamps i escoltem cada vegada més fort els trons. Arribem de nou al poble i tothom a dormir, encara que uns pocs encara tenim forces per conspirar contra el son i el cansament, tot enganyant el cap dient que l’estomac es buit.

Un mural fet per tots.

Diumenge al matí comença amb un bon esmorzar i cremant les calories en el Bon Dia. Més tard ens preparem per la celebració tot fent uns tallers de reflexió on vam aprendre a donar de veure a una formiga molt petita que ballava amb els ulls tancats. O bé era una  super-formiga que donava gots d’aigua a qui es movia al so de la música!!! No, segur que era la música que sents dins el got ple de formigues. Tant se val, tothom te raó, perquè pensem les coses i les visualitzem de formes diferents, perquè ens ajudem i compartim els problemes i som capaços de fer coses increïbles si ens donen una mica de confiança, sense importar el que diguin.... i tot per aconseguir allò que realment somiem. 

                                                          Moltes gràcies!!!!!!

La celebració es el punt culminant i més àlgid de reflexió, donant a conèixer públicament o no allò que ens lliga per no fer realment el que dessitgem fer.

Ens reunim tots per dinar i compartir una estona més. En acabar, mentre uns juguen aprofitant el solet, a taula un cafetó mentre fèiem petar la xerrada. Com a punt final, l’Hora dels Adéus, fent rotllana i acomiadant-nos de tots i de tot fins el proper any, que esperem que sigui, tal i com diu la cançó, més gran i amb més força!!!! 

                                                         Visca la TRAG!!!!!

La Calçotada 2015

Encara amb l’olor de fum i el gust de la salsa a la boca, recordem la Calçotada del passat diumenge.

El dia ens va acompanyar molt i el lloc fou molt bonic, amb molt espai per que juguessin els nens i no tan nens i molt tranqui a pesar de no estar sols com altres vegades.

©CAUTV

Mentre enceníem el foc, paràvem taules i anàvem a buscar més llenya per tindre’n prou per tots els calçots que havíem de fer.

Mica en mica, a bon ritme, el cistell s’anava omplint. La gana començava a sorgir efecte als plats de patates fregides, olives i diversos embotits que rondaven a la vora del foc o parats a les taules. Uns minuts més i tot fet, lligat i al sac, encara que no fos blat. La carn, la botifarra, el pollastre i les costelletes..... donant voltes cap amunt i cap avall, com si fossin a la platja a ple sol. La calor era la mateixa!!!

Arriba l’hora de menjar. Tots preparats??? Llestooossss??? A beneir la taula i..........

                                                                                                       ©CAUTV

nyammmm, nyammmm, nyammmm, que bona aquesta salsa!!! Has probat aquesta que està força potent!! A mi m’agrada més aquesta, que no pica!!! Nyammmm, nyammmm .........

I així fins omplir bé la panxa.  Ara la carn, ara el pa, ara un traguet per baixar-ho tot i tornar a començar.

Arriba l’hora més esperada.
El concurs de pastissos dels Caps. 

Quin nivell!!!!!
Cada dia es superen en elegància, innovació i qualitat.
No digueu que no son una meravella!!!!
Ahhhh, que parlavem dels pastissos, no?? ;-)


Un fort aplaudiment per a tots els participants.
Plas.. plas...plas... plas...!!!!

©NinesPress

Al final, tot perfecte. Un gran dia en la millor companyia, tot pensant ja en la propera que ens poguem reunir. Fins molt aviat!!!!!

Un any passa ràpid

Sembla ahir, però ens adonem que ja ha passat un any sencer. Hem menjat calçots, compartint les salses per veure a qui li havia quedat millor (un 10 per a totes); hem preparat una TRAG fantasma; els nostres fills han volat cap als campaments, arribant amb mig kilo d'ambient muntanyenc a les motxilles; hem vist com feien un saltet en la Festa del Pas (d'altres una grimpada, mare meva com han crescut!!!); ens hem retrobat de nou tots per donar un cop de mà on faci falta (es noten les absències i esperem que siguin "por baja transitoria, verdad Teresa y Jesús?") i preparar amb il·lusió renovada les sortides que uneixen les families amb l'essència de l'Agrupament. 

La Mussara

Aquest any vam anar a posar el pessebre a La Mussara. Per tal de fer venir el màxim nombre de gent, vam decidir fer dues rutes. El fred ens va acompanyar la primera part del recorregut, però a mida que anàvem baixant, el vent va desaparèixer i la sensació era més agradable.

El camí estava força mullat i amb molt fang, produït per les últimes pluges, cosa que va dificultar una mica més el descens. La part més tranquil·la fou la de la pista forestal, des d'on podíem observar les millors vistes, sobre tot les dels fredolics!!!. Finalment va tocar pujar, primer suaument i després amb tota la roba que sobrava a la cintura, a les motxilles o a les mans dels pares.

Camí de les Tosques

La celebració fou molt bonica. El treball de les branques va quedar reflectit en un pessebre vivent d'idees i valors que vam acabar creant mica en mica i amb els pares fent de cova!!
Els Caps van repartir la Llum de la Pau, que van anar a buscar a Tarragona uns dies abans, per compartir-la amb tots nosaltres i que la poguéssim fer arribar a les nostres cases i familiars.

Després d'omplir la panxa que ja feia rum-rum, vam donar-nos les mans per fer l'Hora dels Adéus, amb la que tancàvem un any ple d'amistats creades i d'altres refermades, de coneixements adquirits sobre nosaltres i els que ens envolten  i de ganes de tornar a veure'ns per seguir creixent com a persones. Fins a la propera!!!!

Celebració del Pessebre

Ja va quedant enrere, però la llum encara ens il·lumina quant hi pensem. Fa tot just un mes, vam anar plegats a fer la celebració del pessebre a la ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau. 

Com a punt inicial, vam fer el Bon Dia, tots junts fent ocellets de paper sobre taules plenes d'una fina capa d'aigua congelada. Amb molta constància i perseveració, tots en vam tindre una, on vam posar la nostra "petita cosa" que podríem fer per als qui ens envoltant en el dia a dia.

Tot seguit vam prendre forces amb una xocolata calenta i l'entrepà i ens vam endinsar al bosc, amb les mans glaçades i tapats fins les orelles.
Les vistes de les Caldolles Fondes i del congost va ser espectacular. Animats per la conversa i el descobriment (o redescobriment) d'aquest meravellós paratge, vam anar fent camí cap a l'ermita.



Aquest any, el pessebre va ser una mica diferent. El resultat fou crear un PESSEBRE ple d'emocions, sentiments, sensacions i descobertes tretes d'aquell mateix camí que fem junts, grans i no tant grans, tot embolicat amb la il·lusió que teníem tots per compartir aquest dia i ben lligat amb l'esperit de la Llum de la Pau.


Tornant pel mateix camí, el fred es convertia en gana. Les històries es continuaven explicant diluïdes entre els arbres i les roques i amb el brogit del riu com a rerefons.  Un cop a taula, entre queixalada i queixalada i ben tapats pel fred, vam compartir una bona estona d'anècdotes i riures. Més tard, amb l'Hora dels Adéus, el cercle format es va anar desfent, com diu la cançó, per fer-lo més gran la propera vegada. Us hi esperem a tots!!!!!

Benvinguts a la Festa del Pas

Ja fa uns dies vam començar el nou any escolar, amb tot el moviment que comporta de retrobar els antics companys, afegir-ne de nous, canviar de classe i de mestres, noves lliçons i un munt de ganes d'aprendre...

Si bé dient això ens podíem referir als nostres fills, de fet estem parlant de nosaltres, els pares i mares que formem part de l'Agrupament. En realitat pot semblar que no hi som, que simplement acompanyem als petits (els grans ja fan via tot solets) fins a l'entrada del Cau i després els tornem a recollir, però ja ens em posat mans a la feina el passat 12 i 13 d'octubre en la Festa del Pas. La celebració va ser molt especial, tant per la quantitat de gent, com per l'ambient, com per l'eix d'animació i el lema d'aquest any. Moltes gràcies.

Nosaltres no hem canviat de camisa, com molts dels nostres fills aquest any, però estem igual d'il•lusionats de trobar de nou els companys que teníem i de donar la benvinguda als que arriben aquest any. Volem noves idees, sensacions, pensaments, accions, dubtes, rialles, solucions, iniciatives, suggeriments per tal de donar un cop de mà als Caps quan sigui necessari.

Us animem un any més a passar-hi una bona estona i compartir totes aquelles petites coses que ens fan ser més grans.